Aquesta pàgina ha estat validada.
Cridí la minyona.
— Elisa — vaig dir-li — : vostè que el duia quan era viu, ajudi'm a portar-lo una vegada més, ja mort. … Però calli, que la senyora no la senti. —
I ambdós ens l'enduguérem plorant silenciosament.
L'home endolat el rebé a la porta i el posà dalt del túmul.
I la gent que passava pel carrer prenia aigua beneita i feia el signe de la creu davant del meu fill.
