Pàgina:Obres completes de Narcís Oller VI - La bogeria (1928).djvu/334

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.




CAPÍTOL XVII


«Dies iræ, dies illa!»


I


 Portaren la caixa, hi ficàrem, dins, la nostra, la clavàrem, el carro mortuori la prengué, i marxàrem.

II


 De vegades, la mare i jo, en els nostres bons temps, si teníem alguna hora de tristor, pensàvem, si la mort ens robés algun fillet, quins funerals li faríem; i projectàvem convidar tots els nens del veïnat, tots els dels nostres amics i coneguts, i li arreglàvem amb ells un tendre acompanyament per a conduir-lo fins a aquell lloc d'on ningú no torna.
 Vestíem els nostres de blanc, i els fèiem presidir el dol.
 Déu ens donà l'ocasió de realitzar aquests somnis tristíssims, i llavors ni remotament hi pensàrem.