Aquesta pàgina ha estat validada.
«Et le cœur de la mère, en proie à tant de soins,
Est vide et désolé pour cet enfant de moins!»
En sortir de l'església travessàrem tot París per arribar al cementiri del Pare Lachaise.
I la multitud dels vivents anava, venia, caminava ansiosa, atrafegada, o bé indiferent i emperesida. En passar ens miraven amb aire distret, ens saludaven, i arreu cada u seguia, qui cap a sos mals de cap, qui cap a ses distraccions.
Però en totes les cares em semblà llegir un oblit complet de les penes grosses de la vida i una habitud de sofriment tremebunda.
I jo pensava:
— Si l'ànima del meu fill ens acompanya, si pot llegir en el cor de tots aquells que passen, ¡que contenta deu estar, a la vista de tants éssers corromputs
