Pàgina:Obres completes de Narcís Oller VI - La bogeria (1928).djvu/46

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


sovint inflat en els extrems per alenades de desdeny; i, finalment, la forma rectangular, simiesca, de sa barra inferior, tirada endavant i sòlidament ferrada de dents grosses, mal plantades i de color plomós; refrenaven els primers impulsos de simpatia a qui busqués allí signes d'intel·ligència, d'idealitat o de dolcesa. Tenia bastant pit, engallava el cap, i extremava les postures i rialles amb propòsit manifest de guanyar-se adoradors, de no perdre ni un instant el relleu de sa presència davant dels homes a qui havia enlluernat de lluny. El mateix propòsit es manifestava en sa manera de vestir, exagerada de línies, carregada d'adorns llampants i irracionalment col·locats com les inharmòniques combinacions de colors de les robes. Així la vaig veure, almenys aquell dia, en fixar-me en ses faldilles d'un cotonet rosa, unit a una brusa sang de bou per una cinta blava, estupendament ampla, que duia a guisa de faixa llaçada davant i deixant penjar boi fins als peus les caigudes enserrellades. La brusa era esmotxada de coll, permetent-li així lluir el fresc sotabarba, la nuca, blanquíssima i poblada de borrissol d'or, i la cinteta cirera que feia de collaret i sostenia un medalló penjant.
 No parlo de les aplicacions que adornaven sa faldilla i l'esmotxadura de sa brusa, ni del llaç també cirera que duia encrestat a mig cap, on es replegaven ses abundoses trenes; ni descriuré, en fi, els penjolls de ses orelles i la munió d'anells de sos dits; perquè ha de bastar-me dir que en tot, absolutament tot (i més si es té en compte el medi ambient purament