Pàgina:Obres completes de Narcís Oller VI - La bogeria (1928).djvu/45

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


dat noves del seu germà Daniel, a qui ens hauria agradat veure; però tant i tant seguí pregant-nos, i era tan evident la intenció de reparar el greuge que acabàvem de rebre de sa germana, que hauria semblat crueltat no obeir-la.
 Ella i el jovenet ros, que ens fou presentat com a professor de piano, ens van introduir a la sala de les fundes rosses, agafant-nos per les mans perquè ja no s'hi veia. L'Adeia cuità a encendre una làmpara de bomba esmerilada que hi havia en un recó, damunt d'una taula rodona coberta d'un crochet pansit, i, si us plau per força, ens van fer seure al sofà amb les escopetes entre cames i entremig dels introductors, que ocupaven les veïnes cadires de braços. Inútil buscar allí la geperuda: com una criatura rabiosa, s'havia quedat per allà fora fent el bot.
 L'Adela era llunyera: una d'aquelles noies que fan goig de lluny per l'estatura i proporció de carns, i per un cert atractiu tot sensual de conjunt, que en ella residia principalment en l'entalladura vincladissa del cas, en la frescor esponjosa de la pell i en un vaivé de costats ben poc edificant per cert. La feia vistosa també, i estava en perfecta harmonia amb la blancor rosada de sa pell, sa bonica cabellera, d'un ros de tabac clar, sedosa i lleugerament crespada. Però sos ulls petits, d'un gris verdós amb palletes daurades, com els dels gats; son nas camús, doblement diminut en comparar-lo amb la boca, que, de si bon xic gran, ella obria en desmesura i fent ganyotes en parlar i en riure; l'amplada excessiva de son llavi superior, ben