Pàgina:Obres completes de Narcís Oller VI - La bogeria (1928).djvu/48

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


arribat a reunir del general Prim. Oi que és curiós? Ell diu: «Aquest és l'home d'Espanya?... Doncs tots, tots al costat seu. Què openions ni ideies! Totes són bones o ben dolentes segons qui les maneja: l'home ho fa tot.»
 — És clar —vaig dir per animar-la a entretenir-nos més i per arrodonir-me l'explicació que interiorment jo anava buscant-me de la reconciliació inesperada d'aquells germans.
 —Té molt talent, molt! ¡Ja ho veuran, quin paper farà, a Madrid! No serà dels que es callen la mellor, no. Que és cas!... I aquí, aquí... (què es pensa?)... ja se'l temen!... Ui! no passaran, no, les coses que passaven en temps dels Galceran! Ara mateix, ja hi té, entre molta gent, més dita que en Rodon. ¡Prou que es coneix amb la cara que ens fa la seva dona! Ja veurà: es tracta d'una... vaja, diguem-li senyora per més xafardera que sigui (que ho és ben bé per cinc, amb tant com té per callar)... d'una senyora que, morta donya Isabel... uf!... uf!... es va estarrufar tota com un gall dindi. Ja es creia ser la reina d'aquí: sap? I ara, al veure que hi ha una família que no sols els iguala, sinó que els guanya i tot per tots istils ... ara, quan ha vist que en Daniel muntava una gran fundició i sortia diputat... Però ¿què els conto jo, ara, si, no coneixent vostès Vilaniu, és com si els parlés de la llima? Dispensin.
 —Oh! —pensava jo; —bé has dit prou, noia! bé has dit prou! Si m'has dat ja la clau secreta, que jo buscava, del teu cor! Què germà ni quatre quartos!