Pàgina:Obres completes de Narcís Oller VI - La bogeria (1928).djvu/49

El que estimes és la importància social que et dóna ell. I no importa la insignificància d'ella mentre quedi reduïda aquí, en aquest reconet rural que ningú coneix; perquè, per a tu, això és el món. ¡Oh vanitas vanitatis! i que n'acontentes, de beneits!—
Llavors, reprenent la conversa amb tot l'alè i el goig de l'enraonador de curts gambals que, topant-se amb oients nous, pot repetir, donant per fresca, la part més estantissa de son repertori, ens elogià les grans condicions morals de son germà, posades a prova per la Carolina. —Perquè... —Però aquí s'aixecà, se n'anà de puntetes fins a la porta a guaitar què feia l'esmentada, i, tornant i abaixant la veu, va prosseguir:
— Perquè... dur aquesta noia vol la paciència d'un sant, creguin. Ara dorm, gràcies a Déu. Jo em temia que no li hagués agafat l'accident.
—Ah! pateix d'accidents?
—Sí senyor: té el mal de Sant Pau. D'aquí ve tot; que, si no fos per això, jo crec que en Daniel l'hauria treta de casa, i jo la primera d'aconsellar-l'hi. Perquè... vaja (vostès ja ho han vist), té un geni del botavant. No se la pot suportar. Una es veu privada de mil coses per culpa d'ella. Aquí tenen, per exemple, que no es vol vestir, que no vol anar enlloc. És clar, com que és geperudeta! Però així i tot, senyors, una persona ben arreglada sempre fa més goig: no és veritat? L'antiguitat de la casa i la nostra posició ens ho exigeixen. Però, ademés, i sa germana? ¿Que no valdria la pena que fes un sacrifici per fer-me costat? Doncs no li daran entenent. ¡Allà on fica