fre. Amb el cap a punt d'esclatar va sortir, l'infeliç, de la conferència, i diuen que ja no va parar més: que es va presentar a la condesa, que es va presentar als ministres, que va arribar fins al mateix rei, pretenent una comissió especial i secreta per a perseguir i capturar els assessinos del general Prim, assegurant que ell tenia el fil del complot i que sortiria amb la seva. Tots el reben, el veuen arribar transpirant suor, fan com qui escolta el discurs quilomètric que els engega per persuadir-los, quasi amb llàgrimes als ulls... el calen tot seguit, i el despatxen, molt amables, amb un —Vuelva usted mañana.— I l'endemà hi toma, i l'endemà passat també, i aquest vaivé dura setmanes i quinzenes. Mentrestant el seu esperit batalla amb el tràngol d'esperances i decepcions per què el fan passar a Governació segons la cara amb què el miren, o el to en què li responen, quan el reben. I l'home no dorm, ni menja, ni assossega, perseguint tot el dia els ministres i el director general de policia, al qui s'ha fet precisament sospitós per un graciós excés de la malícia que aquest posa en l'ofici, i potser per gelosia i tot. I fa deu mil passades pel carrer de la Gorguera espiant el pobre que li ha fet col·locar allí a sou el plaga d'en Calado per vigilar els passos del capellà imaginari, i plora i es desespera pensant que la indecisió del Govern pot, d'un moment a l'altre, frustrar els seus honrats designis. En Calado, mentrestant, es diverteix, viu, com aquell amic seu disfressat de pobre, a despeses de l'infeliç Serrallonga, i, per acabar de fer-lo tomar boig, suposa saber de bona tinta que, si el Go-
