Pàgina:Obres completes de Narcís Oller VI - La bogeria (1928).djvu/78

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


 —Vina, vina, Tildona —li deia jo agafant-la per la cintura.
 I ella, en obrir la mampara, aixecant-se la falda de la segona o tercera bata de mussolina que estrenava, com per no desflorar la virginitat d'aquelles rajoles que la meva mare curava de tenir lluentíssimes, m'acompanyava manyagona a la gran taula ministre, i, un cop jo assegut davant del full de paper, que esclatava, com una congesta ferida pel sol, damunt del negre d'atzabeja de la cartera, se'm posava al costat ajupideta, apuntalava el colze esquerre a la taula, i em passava l'altre braç pel coll. Llavors, amb sa dolça càrrega damunt, jo anava escrivint, i ella em pagava amb petons els elogis que d'ella feia en aquell tros de paper. Si la carta era per als seus pares, volia escriure-hi després; i jo em feia enrera, ella se m'asseia a la falda, i, mentre joguinejava recitant dolenteries com si se les anés dictant, jo li bufava els rinxolets del clatell o li inquietava el colze per fer-li fer gargots.
 ¿Hauria pogut redactar així una demanda o una querella qualsevol? ¡Doncs ja no dic res, si és de divorci! Ni ¿com escolto a soles la clienta, si és jove i bonica? La Matildeta estava boja per mi, i jo boig per ella. Algun cop, descansant, mig desmaiat, d'alguna d'aquelles mirades que ens encreuàvem com espasins i que sosteníem clavades temps i temps, li havia dit:
 —Mira, perla: jo tinc un amic, metge a Vilaniu, que si ens veiés així (no ho dubtis) diria que estem tocats, que hem d'anar a parar a Sant Boi.—