Pàgina:Obres completes de Narcís Oller VI - La bogeria (1928).djvu/96

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


el que vulgui, pel carrer?... Ah! Si aquell dia les atrapo, quin blanc que feia! Però ja hi arribarem, ja!
 —Serrallonga, per Déu, no! de cap manera! Vostè s'ha de sentir superior: consideri que són...
 — Que són què? És que dones no ho són: sap? Són pitjor que bèsties! ¡Ha de saber que han intentat fer-me passar per boig... per... per boig!... ¡Oh, que no són bromes!... ¡Ha de saber que abans de casar-me, perquè no em volguessin, van intentar incapacitar-me! I sort que teníem l'altre jutge!... ¡Ha de saber que m'han fet escapçar arbres del Comellar per fer-me barallar amb el sogre! ¡Ha de saber que em tenen la dona espantada, esporuguida, fins... d'allò... fins... fins al punt que ni amb mi vol sortir, pel que podria succeir si ens topéssim amb elles!
 — Doncs faci una cosa, home! Lo primer que convé és la pau de casa. Vagi-se'n de Vilaniu: vingui-se'n a viure aquí.
 — Què diu, ara! Ca!... Això és el que elles voldrien: poder dir que m'han vençut. Ara més ferm que mai! Ca! allí, ben arrelat!... A veure qui d'allò... qui podrà més.
 — Però, home!, és que...
 — Ca! tregui-s'ho del cap, això: no en sortiria pas. Jo, el venjador de les víctimes dels Mossos; jo, l'amic íntim d'en Prim; jo, que... d'allò... que... he promogut a les Corts l'escàndol més tremendo que registra la història... ¿jo, arronçar per dues serpotes com aquelles? Que em coneix poc! ¡Si a mi el combatre m'engreixa! si per a això he nascut, home! Miri: si... d'allò...