— Si no fos això, ja hauria fet el que he de fer! — I barrant-se amb l'índex la punta del nas, que se li havia tornat blanquíssima, com recomanant-me secret, va afegir:—D'una manera o altra, jo hauria trobat el medi de reunir a una hora dada, amb les meves germanes, l'advocat, els dos metges i els testimonis del plet, i, un cop allí, els rosteixo tots plegats. Cregui'm, cregui'm!
— Doncs pensi en els seus fills — vaig fer jo, tot esborronat, veient-me per primera vegada el boig davant.
I no vaig pensar sinó a escurçar la conversa, a treure-me'l de casa, i a esmolar, en defensa seva, tot l'enginy per guanyar-li el plet, i no ajudar, com tants i tants d'altres (qui per maldat, qui per broma, qui per ignorància), a acabar de girar-li el cervell, com vulgarment es diu.
Pàgina:Obres completes de Narcís Oller VI - La bogeria (1928).djvu/98
Aquesta pàgina ha estat validada.
