Pàgina:Obres completes de Narcís Oller VI - La bogeria (1928).djvu/99

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.



VIII



 Des de llavors, durant tres anys, no es passava pas un mes que no veiés en Daniel a casa: primerament pel plet, i, un cop guanyat aquest, amb la menor excusa, aprofitant les contínues vingudes que feia a Barcelona per les especulacions de Borsa a què s'havia lliurat agafant amb fúria el contagi de la febre d'or aleshores regnant.
 Les alegries que li vaig proporcionar amb les victòries judicials obtingudes de primer a Barcelona i després a Madrid, on, vulgues no vulgues, va enviar-me el pobre home a defensar-lo, em van provar fins a l'evidència la tivantor en què devia haver estat son amor propi durant la lluita, i les grans simpaties que me li vaig guanyar amb el triomf. Des d'aquell moment, per a ell vaig ésser el primer advocat del món, una espècie de Prim de la cúria espanyola. De més a més dels honoraris que em pagà planyent-se que els hi comptés tan baixos, em va fer un present esplèndid; a cada guany obtingut a Borsa, em compareixia amb regals per als nens; si et plau per força, vaig haver de fer-me retratar amb toga i birret, i, de les