nafrada penssa, entre si portauen secretes embaixades. E fon tan gran lo mal de aquesta primera vista, que al hu y al altre constituhi en penssament de soliçitut profunde.
Ab aquella major descrecio que amor estrema comporta, demana Leander de la tan estimada donzella, y Hero de Leander, seguint aquella arreglada onestat que a la sua fama gens no ofenia; e sotliçitut de amor verdadera, a la qual res no lis encobre, descobri al enamorat Leander que tenia Hero vna dida, Latibula, de la qual sola en egual de la sua anima fiaua.
Treballa Leander ab delitosa fatigua, mostrant altres negocis lo portauen, pogues parlar ab la tant fiada vella; hi, ab gest vestit de temor honesta, a semblants paraules feu principi:
«La fama de la tua honestat, lo assosech e grauitat de la tua edat antigua, bastarien los meus desigs ordenar, si a terme desonest se endreçassen. Hi, per que veig la tua continença jam mostra no ab plaer les mies paraules escoltes, no vull en largues proses la mia dolor estendre; sino que a tu, anima de Hero, sia manifest dins los termens de honestat altre be en aquest mon no desige, nim es possible desigar pugua, sino que, ensemps catiu e marit, en los braços de la tua criada ma vida se allargue. Hi a tu, benauenturada dida, a qui ella tant meritament ama, ofir los bens, la persona e la vida; que, puix es tot de Hero, la raho vol ab les altres sues joyes ho tingues en comanda.»
