e la tua discreçio, afable graçios joue —respos la discreta vella,— tinch la mia penssa per admiraçio sospesa, quels actes de virtut vulles enlegir, cobrint los ab vel de viciosos tractes, semblant aquells que la fruyta del seu ort mes saborosa gusten, si per les parets, com a lladres, la prenen. Si tu, axi com dius (lo que rahonablement se deu creure), dins los limits de honestat desiges Hero, ma criada, muller tua vixqua, puix est tant prudent en elegir, nou sies menys en proseguir lo que virtuosament desiges. La mia criada hi senyora te virtuos pare, de gran prudencia; mare onesta, de clara e virtuosa fama; parents en gran nombre y estima; ab los quals honestament pots tractar lo que demanes. Si tant, com dius, meritament la estimes, fuig no solament cosa desonesta, mas tot lo que a desonestat pot tenir semblança; que si per altres camins venies al terme que desiges, a tu mateix faries gran ofenssa, en lo temps que per muller e senyora la possehiries.»
artis Leander de la discreta vella, ab penssament de sotliçitut trista com poria de Hero tractar la matrimoni, çerquant tots aquells camins que al desigat terme portar lo podien. E, per altra part, la honesta donzella vots e prometençes als
