Deus prometia, li fossen tant fauorables, que a Leander per marit li atorgassen.
Espay de vn any passaua, que Leander, desdenyat del matrimoni, ab esperança perduda per lo cami de virtut ni per força de amor lo seu voler pogues atenyer terme, dellibera de la uista de Hero vn poch espay apartarse: passant la uida trista, esperar lo temps, lo qual grans negocis termena. Hi, partint se de Çestos, los vlls endreçats a la riba e mes a la casa de Hero, dins si mateix, quels altres nou hohissen, parlant murmuraua:
«Tan gran dolor — lo meu cor trist esquinça,
Que tinch reçel — la mort prest nom asalte;
La qual yo tem — perque nom faça perdre
A uos, mon be, — per qui porte lo viure.
E per ço fuig — venir uos al encontre;
Quels vostres vlls — del mur donesta vida
Ab tempre dor — les fleixes de Cupido
Tiren, matant — a tots los qui nous fugen.»
ra tan gran la honestat, seny, discrecio e bellea de la noble donzella Hero, que molts jouens de alta sanch, ab grans bens naturals e de fortuna, al pare, qui Austerus se nomenaua, del matrimoni de la inclita filla sotliçitauen. Pero, atenent Austerus als miserables bens de fortuna, entrels altres, per a gendre, elegia vn joue desert de bens naturals e morals, per que en grans riqueses abundaua; que souint sesdeue que, per mostrar nostre senyor Deu dels bens de fortuna la pocha estima,
