permet sien possehits per aquells qui alguna virtut no posseheixen. No volia la entrestida donzella lo matrimoni, per que no era de Leander, hi encara per que aquell la demanaua a qui tot sol entrels altres, ella, encara que no volgues a Leander, auorria. Hi al pare donaua resposta que, per al present, la uolentat en matrimoni no la inclinaua, escusant lo no ab algunes indisposicions fengides de la sua delicada persona; callant la verdadera malaltia del amor de Leander, sola per la qual la sua penssa, ensemps ab la persona, era malalta.
enia la prudent dida, ab sotliçitut de gran amor, en la vida de la honesta criada; hi, atenent, miraua que vna entrestida continença la cobria; e la color de la sua cara, e magrea de tota la sua persona, ab continua tristiçia sens manifesta causa, descobrien que algun penssament en los retrets de la sua penssa aflegint la turmentaua; e continus sospirs, espirant, senyalauen lo foch que de lamor de Leander les sues entramenes ençenia.
Axi portaua la sua primera y estrema amor encuberta la trista donzella, ab pes de tant fexugua carregua, que altre remey, sino la uida perdre, de sos mals no estimaua. Tant, que vn jorn, a la hora quel sol de nostra abitable terra cobrir se volia, era pujada la plorosa donzella en vna alta torre, de la qual los murs de la çiutat de Abidos, hon Leander viuia, clarament se mirauen. E sotliçita la
