discreta dida de la dolor e tristura de la criada, ab suaus passos pujant, escoltaua si la entristida Hero, estant sola, planyent se dolia; la qual, contemplant la ciutat de Leander, ab lagremes que dels sseus vlls abundants corrien, en veu piadosa plorant deya:
«Del mon nom dolch, — que ma vida vull perdre,
Per que del cos — lesperit ja delliure
Pugua, volant, — estar prop de Leander.»
ncara mes parlara la trista donzella, sino que Latibula, entrant per lo tarrat de la alta torre, no espera mes hoyr del nom de Leander; e, acostant se a la estimada criada, a semblants paraules feu principi:
«La continua tristicia que dins lo teu cor acollint comportes, en dan de la tua bella delicada persona, manifestament declara alguna estrema dolor la tua anima greument turmenta. E no pensses quant perjudiques a la gran amor quet porte; que ma vida ja no laccepte sino perque a tu, axi com desige, pugua veure. ¿Com nom descobres la causa don fas continent vols abandonar lo viure? Si es mal que remeyar nos pugua ¿per que, tenint lo celat, magor lo aumentes, no donant loch per hon espire? Abandona, estimada filla, vna part de la carregua de tos enugs sobre mi, puix egualment ab tu laccepte, e portem dos, ab carro de verda-
