Pàgina:Obres de J. Roiç de Corella (IA obrespublicadesa00ruizuoft).djvu/221

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.


TRAGEDIA DE CALDESA
RAHONANT VN CAS AFORTUNAT QUE AB VNA DAMA LI ESDEUENCH


A

tan alt grau lestrem de ma dolor ateny, que de present me dolch, en algun temps sia ver ma tristor finar pugua; en aço passe los infernats, quel esser trist me delita, e so content ma dolor eternament coldre. E, si a ma dolorida penssa alguna hora la mort se presenta, refuse acçeptar, per lo delit que la perdua de ma vidam porta. ¿Com, donchs, sera, causa de tanta dolor escriures pugua? ¿Quin paper soferra esser tint de legea de tant crim? ¿Consnetra layre que veu se conforme, per a que tanta culpa clarament sia lesta? Obras linfern, esperits inmundes sobreixcha; tornen los elements en la confusio primera: mostren se clar els dampnats les penes, per que lo mon, en terror conuertit, alegria no çelebre. Estiguen los rius segurs e los monts cuytats correguen; bollint la mar, los peixos a la rriba lançe; repose lo sol dauall labitable terra, e nunqua ja mes en nostra uista los seus daurats cabells estengua; nos compten pus del any los dotze mesos, e sola vna nit lesdeuenidor temps comprengua.

Mas ¿per que vull ab larguea de paraules encarir crim de tant sobre abundant legea, la qual, planament rahonada, feredat de tant espantable marauella ab si porta, que es inpossible los hoynts, sens