gran alteracio, les orelles a tan profanes paraules abandonen?
En la part del mon a la qual encara de present de la gentil filla d Agenor propi nom li resta, en la feroçe bellicosa prouincia d Espanya, en lo delitos amenissim regne de Valençia, dins los murs de la sua major çiutat, regnant aquell que al animos troya ha sucçehit en egual animo, Rey don Johan, vna inclita donzella, en bellea sens par, en auisament passant totes les altres, ab gracia e singularitat tan estrema que seria foll qui en sa presencia algunaltra lohas en estima de tanta valua; dellibera, apres que en son seruir molt temps de mon adolorit viure despes tenia, los meus canssats pensaments, ensemps ab ma persona, en lo desigat estrado de la sua falda descanssasen.
Largua istoria seria tenyir lo paper de les enamorades rahons quentre nosaltres, ab mostra destrema benuolença, passauen: ffengia la bella Senyora tant contentament de mos passats seruirs e presents paraules, que lo seu esser en mi transpostave, tot lo que a sa volentat, persona e viure sesguardaua, abandonadament deixa en discreçio de ma coneixença. Mas, per que de mi sols no fos ver parahis en aquest mon hauer ates, apres poch espay de tant reposat estament, tocant a la porta de la casa, dix lauisada Senyora, que, per aquella hora, esperaua vna persona, ab la qual, sens tarda desempaxant de molta necessitat breus fahenes, a mi tornaria, per que ab mes repos tot aquell jorn, algu no tingues poder partir dos persones, a les quals
