estrema benuolença, en tan alta e delitosa concordia acordaua.
Ab esperança de tant discretes noues, romangui yo sol en la cambra, la porta de la qual ella nos oblida, ab fel tancadura, sagellar. No se si fretura de finestra feya la casa tenebrosa, que a mi paregue, dos hores apres mig jorn, la nit ab ses escures ales occupaua la terra, ho si Apollo amagaua la sua luminosa cara, estimant cosa no rahonable, aquesta casa fos per ell illuminada, a la hora que tant desonest crim se cometia.
Axi passi la major part de aquest egipçiach dia, sol, e acompanyat de molts e duptosos penssaments. Lo cos, carregat per fexugua carregua de mortals enugs, lançant sobrel lit, esperaua la fi de tant enujosa tarda; pero ma penssa tribulada, no consentint la mia persona estar segura, fon me forçat, passejant, seguir la varietat de mos trists e sotliçits penssaments. Dreçant los vlls a vna pocha finestra que en lo pati de la casa responia, viu vn home que, ab continença desperar algun altre, suaus passos passejaua, donant resposta, als qui de la bella Senyora demanauen, quen fahenes secretes e de gran inportancia occupada estaua.
O, piadosos hoints! Transportant vostres misericordes pensses en mi, digua caseu si semblant dolor a la mia james ha sofert, e ab adolorit penssament mirau la tristor que a tal hora ma trista penssa combatia, esperant quina seria la fi que de tant doloros prinçipi esdeuendria. Mas ¿per que detinch lo temps, cercant paraules a tanta pena conformes, puix es impossible tan gran tristor rahonar se pugna? A la fi, restant del dia tan poch, quels caualls
