Del principi del mon les orelles tenim ofeses dels superbos homens, de vosaltres, homils, castes, piadoses, misericordes, indignament blasfemants, e ab yrada lengua vomitant; y en rims y en proses molts cuerns tnen de leigs e viciosos actes, los quals mes propiament dells escriures porien; e la follia de sos volers, ab la contrarietat de lur desigar, a dan de vostra fama atribuhir volen, y ensemps honestat, ab acabament de apetits desonests, en vosaltres çerquen. E si vostra sobrexçellent *[M 40 v] bellea, vallejada e detesa del mur de honestat, a ells se presenta, de cruels vos infamen, e si benignament uostra afabilitat los remunera, de no castes vos inculpen, e cascu dells en tan alt grau de follia se constituheix, que penssa alguna singularitat pessehir, sol per la qual, e no per altra, vostra honestat se deu perdre. O, inefable demençia, passant comu estil de paraules! Si de vosaltres viciosament desigen, prenguen de les no bones exçellençia de gran bellea. Si virtuosament uos amen, inclites senyores sens nombre trobaran, que, ab acabament de virtuts, los faran de verdadera amistat graçios present.
Pero ells, com inssenssats alquimistes, los vils metalls de la legea de lurs desigs, en purissim or
