conuertir assajen; don es forçat la sua desordenada benuolença en fum de vanitat prengua son darrer terme; e, de enteniment fallits, ab fantasia de folls penssaments, com a poch discrets infants, los athomes del sol afectadament estrenyen.
Mirant apres, de tan inutils treballs la gran perdua, de vostra noble condiçio, sino de propia virtut indefesa, no meritament blasfemen; tant, que aquell ingrat, de reprensio digne, fill de Versabe, gosa sens temor escriure que: de mil, vn home bo trobat hauia, e, de les dones, no alguna.
O, justa sentençia, condempnant al qui injustament la dona! O, certera fleixa, meritament tornant contra aquell qui follament la tira! O, vera mostra de [la] gran follia dels homens! Al qui Deu, sobre tots los altres, hauia fet saui, abominable ydolatre, per la legea de innumerables peccats, encorregut en tenebres de tant gran ignorancia que li fon inpossible en tot loniuers trobar vna dona de virtuts acompanyada! O, gran prudençia de nosaltres, abssentant nos de la presençia de aquest seguidor de la senssualitat, que sol trobaua aquelles que al desorde de sos apetits satisfer podien! Don, es rahonable creure, dins en lo mes fons dels inferns pague aquella penitençia que en aquest mon uoluntaria de sos crims lo dexara inmunde; ni raho acompanya la sua peruerssa vida fos esmenada, puix larch temps apres ques deixa de viure, lo bon rey Jozies, zelant ia ley diuina, destrohi aquells abominables temples que ell, rey poderos, destrohir podia, si ab lagremes de ver penediment hagues lauat la sutzietat de la legea de ses culpes.
*[M 41] E ab tot que molts illustres doctors, de la feminil condiçio blasfemat hagen, la lengua dels quals lo Sant Sperit sempre endreçant, no entenien de
