nosaltres mansuetes mal dir, segons quels poch auisats maliçiosos glosar sesforçen; ans, moltes vegades, en lo nom de dona, la humana sensualitat entenen, ho a les no bones lur parlar endreçen. E si de totes parlen, amonesten als senssuals homens, de occasio de mal uiure se guarden; car per los grandissims delits que en elles se atenyen, souint tots sos desigs los endrecen, per los quals acabar, innumerables mals assagen, elles restant sempre bones. E axi, los gloriosos doctors, blasfemar del be acostumen, si de mal occasio porta; e al mal, encara que en estrem sia gran, benauenturat nomenen, si per ell algun grandissim be nostre Senyor, infinit bo, nos presenta. E per ço, aquest estil seguint, malaheixcha aquell bell arbre, portant lo fruyt en lo qual lo fill de la terra comes lo primer crim, e la culpa, remuda per lo vniuerssal Redemptor, benauenturada nomenen.
Çessen, donchs, mal dir aquells qui, sens fonament de raho, de nosaltres piadoses parlen; als quals respondre, seria, a tan vanes paraules donant autoritat, en vila desonest parlar a ells esser contrasembles. Mas, per informar als qui, ab afeccio de honesta amistat seruint, nos amen, no pendrem a gran fatigua allargar en blanch paper nostra verdadera escriptura, en estil de gentils paraules mostrant egual es nostra perfeccio a la dels homens; e, si es ver desegualtat si trobe, essent nosaltres mes perfetes, nostra valua sens algun dupte la dells en perfeccio auança.
Publicha e verdadera sentençia, ab consona veu, entona lo nostre antich criat Aristotil, que, çercant de dos coses qual era mes perfeta, deuen esser acompar[a]des en aquella perfeccio que en
