qualseuol delies mes exçellent se troba. E per ço, tots los animals de raho exhempts, menors quel home sestimen, per que lanima, que en ells es la mes noble cosa, a la del home acomparada, de neguna valor se jutga. E ab tot que en altres *[M 41 v] propietats al home auançen, no per tant de major perfeccio lesser dells pren nomenada, ans, lo leo mes fort, lo çeruo mes corrent, laguila pus alt mirant, al home acomparats, en no res quasi tomen. Donchs, encara que en algunes condiçions, lo que no atorgam, los homens a nosaltres auançen, callen enuergonyits los maliciosos ignorants, que menys perfetes nos aposenten; que si les animes, per qui perfeccio e viure los cossos atenyen, en llur creacio eguals son creades, ¿don ve als homens aquesta gran follia, que majors de nosaltres sestimen? E, si en lur creacio les vnes a les altres en perfecçio sobrepujen, no totes les dels homens a les nostres auançen, ni totes les de nosaltres de major perfeccio son dotades.
Venint a les altres perfeccions que en elles [ells] mes habundant, segons la major part, se troben, gloriense que son mes animosos, forts, ab eleccio pus ferma, a comport de treball mes aptes, prudents, de major estatura. Oblidense de nostra misericordia e pietat, castedat, ma[n]ssuetut, afabilitat, promptitut a perdonar, vergonya començ de virtuos obrar. E axi, lo vniuerssal Creador, en proporcio de egualtat ab ells nos ha creades, que si alguna cosa perfeta en ells se troba, alguna altra mes perfeta a nosaltres atorga. Si de esser animosos atenyen gloria, lo defalt de tal animo, quanta humilitat, fonament de virtuts, en nosaltres causa! Si de mes forts prenen estima, per minua de aquesta fortalea, manssuetut, misericordia en nosaltres tenen posada. De ellecçio
