senyora de totes les sciençies, sacra Teulogia, canta, aquelles coses esser millors, que per Deu, infinit bo, mes son amades. Lo ver de aquesta raho los morals filosofs en estil de semblants paraules amonesten: que la uoluntat diuina, essent sobiranament recta, de ver johi del enteniment no pot los seus passos torçre; e axi, sens alguna passio regida, mes ama ço quel enteniment, digne de mes esser amat jutja. Los sobtils teolechs, pus altament aquesta sentencia prouant, determenen que la voluntat diuina, vniuersal causa de totes les creatures, aquelles coses fa millors les quals ell mes ama. E, propiament parlant, la sua amor es causa de nostra bondat, e no lo nostre be causa de ell mes amarnos; axi com, aquells qui ab los grans reys en alt grau priuen, les graçies que de lurs senyors reben no son causa de ells esser amats, mas, per que primer son amats, aquestes gracies liberalment los atorguen.
Essent, donchs, certa cosa, la comunitat de les dones per Deu omnipotent mes que la dels homens amada, que sien millors no sofir disputa. Mas, prouant que la diuina bondat a nosaltres mes que als homens ama, sens temor determenam: aquelles coses per Deu, sobiranament bo, mes son amades, les quals la sua inefable prouidencia axi ordena, que pus facil atenyer poden la vltima fi de la eterna gloria, per a la qual la sua benigne magestat les racionals creatures, de no res, ha creat; essent la major que ell, Deu infinit, donar nos pugua. E com sia pales als qui defalt dentendre no tenen, les dones, segons lurs complexions, pus façilment poder acabar aquells actes de misericordia, ab los quals, segons lo vniuersal Redemptor determena, la vltima feliçitat atenyer se deixa, clarament se mostra elles, misericordes, del omnipotent Creador mes amades,
