e axi mes perfetes. Ni estimam sia mester prouar major promptitut elles tinguen per acabar aquestes obres, de les quals, en la trista vall, lome Deu Jesus corts generals celebrant, johi irreuocable, nos demanara lo derrer comte, sient en lo tribunal de magestat infinida. Per que, es superflua cosa portar rahons, hon la esperiençia clarament testificha.
E no solament en acabament de aquestes *[M 43 v] virtuts, per lur corporal composiçio, promtitut mes quels homens tenen, ans encara la vanitat e follia de aquest mon, que souint lo be vituperant lo mal exalça, ab lur ben obrar han fet concorde, atenyent en la present vida inclita fama, y, en esdeuenidor, felicitat eterna; que als homens, per la follia de ses leys, es inpossible que tart ho nunqua gloriosa fama alcanssen, sino de actes que al seruir de Deu e a tota virtut contrasten: com de sangonoses batalles, les quals, si contra justiçia vencen, mes animosos sestimen.
O, insenssat[s]! ¿per que vn poch espay del temps de vostra vida no penssau en la crueldat e follia de vostres pomposos actes, e veureu que no solament al nostre cap e mestre Jesus son no conformes, mas encara natural raho los condampna? Considerau los inichs castells ho sepoltures d Espanya: que algu a si mateix e als seus no pugua fer estalui; per restaurar quatre parts de vil terra compostes! ¿Don prenen fonament les çerimonies superbes de vostres batalles, de vltrança nomenades, en les quals, com a inssenssats, baratau la vida per mort, parahis per infern? Ab estils plens de popular pompa, [e] al orde dels Sants Apostols comparau la desordenada regla de la Garrotera, oferintuos, no solament a raho tota contraris, mas de esser tenguts inpossibles; que portau dupte a les discretes dones, sia ver, en
