Pàgina:Obres de J. Roiç de Corella (IA obrespublicadesa00ruizuoft).djvu/241

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
143
trihunfo de les dones

mon? Lo qual, de no res creat, hauia basta encara la odorifera licor de tant destillants lagremes, lauar la sua contrita anima, en grau de bellea tan alta, quen la celestial posada li preçeheix sola aquella, del mon, dels çels, dels angels Reyna, a la qual no li desplau, per semblança de homilitat, de semblant nom se nomene; y encara, en aquest mon viuint, mereixque tenir aduocat aquell Deu infinit, a qui afectadament ella seruia, ab rahons, inpossibles a resposta, fent callar als qui lasajauen rependre, com ha enamorat espos de la sua enbellida anima, responent a la germana Marta, al enuejos fariseu, al auar ladre dexeble.

¿Qual lengua pora callar de Lucia, Catharina, Vrsola, e altres quasi infinides, les virtuts e merits de les quals, de la eterna gloria per a sempre premiades, poch la popular fama freturen?

Deixe parlar de les infels, gregues e romanes, les quals, ignorants la ley diuina, a la mundana la fi de ses obres endreçant, neguna verdadera virtut james obraren.

Si algun enuejos home, ab molestia de tanta perfeccio nostra, a nostres escrites rahons asajaua respondre: que en alguna dona, moltes vegades, pus abundants se troben tots los mals, dels quals *[M 44 v] en la present als homens enculpe, major crueldat de animo, mes gran feroçitat, estrem de gran superbia, bandeig de tota vergonya, y en exces altres mals, que a la femenil condicio no conuenen; aquestes paraules atorgant, no volem ignorar en estrem es pijor quel mal home, la no virtuosa dona. E aço esser senyal de nostra major perfeccio mostra, com aquell naturalment sia millor, que, mal obrant, pot esser pus mal; e axi langel, en legea de abominable