peccat ha pres major cayguda, per que, sobre les creatures, en mes alta perfeccio era sobiranament creat; car lo mal, per si no tenint esser, tant es mes gran com de major be es abssencia, que si, per inpossible, Deu mal se trobaua, la sua maliçia en infinit les altres sobrepujaria. Donchs, si axi es que la maliçia de les no virtuoses dones a la dels homens auança, que lur natural perfeccio sia mes perfeta clarament se mostra.
Es encara de nostra gran exçellencia manifest senyal, quels pochs mals a nosaltres mes enlegeixen, e de major infamia dignes nos mostren; e les erres que als homens no ensutzien, a nosaltres en fort manera infamen. Que la singularitat e bellea de nostra natural condiçio, fa nostres taques mes esser mirades; per que es propietat dels contraris que, ensemps posats, pus clarament se manifesten; e vna pocha negror, enlegint la bellea de vna gentil e neta vestidura, als vlls dels que la miren abominable sens tarda se presenta; la qual, sobre uil roba posada, sens esser vista moltes vegades passa.
E, si tant es la feminil condiçio perfeta — dira algun maliçios home, — ¿per que Deu omnipotent, assumint natura humana, no fon dona? O, inutil demanda, mostrant les tenebres de lur maliçiosa ignorançia; que no penssen ell, Deu infinit, per nosaltres incarnat, no pres totes les perfecçions que poguera pendre, mas aquelles ab molts defalts acompanyades, que a nostra redempçio eren mes acceptes. E axi, per a sostenir la sua aspra per nostres peccats penitencia, e per a conuerssar ab multitut de diuerses inpiadoses persones, mes *[M 45] li conuenia esser home. Ni la femenil honesta vergonya li comportaria alt en la creu, en mig de ladres, per
