les ofensses dels quil ofenien esser clauat, e altres profundes misteris, per los quals acabar, volgue esser home; encara que esser dona sens angelica asumpta, no per ço de menor perfeccio pren estima; ans ell, nostre Deu e senyor, exemple de nostra vida, les menors coses, per a ell, infinit perfet, ha preses; la sua sobres gran humilitat singularment mostrant. Hi encara conuenia, aquell qui eternament tot poderos era, fill nouament en lo mon prenent natura humana, no fos filla; mas era deçent, couenint, en la terra singular dona tingues mare; e axi, essent home, la sua purissima carn haja pres de verge dona.
Callen daçi auant los superbos homens, e ans virtuosament viure que follament rependre aprenguen; e responguen a les rahons que en la present se contenen, a les quals yo, Veritat, per qui tot parlar a força acompanya, que si les homils perfetes dones eren tals com, en mostra de gran maliçia e obtenebrat entendre, moltes vegades ells pinten, ¿quina escusa prenen que a nosaltres, axi fallides, los bens, la persona, la vida, cada dia nos ofiren, endreçant nos la fi de tots los seus ponposos actes? Eguals a Deu sestimen, si nosaltres, inperfetes, dells tan perfets los treballosos seruirs acçeptam. E continuat viçios viure, en tenebres de tant escura ignorançia los asombra, que aquells qui de nosaltres mes legament blasfemen, [qui] per nosaltres majors treballs sostenen. Per als quals respondre, si de paraules tenia fallença, mostrant la perfecçio quen les dones mes habundant quen los homens se troba, la mare de aquell Deu Jesus, en qui totes les perfeccions infinidament termenen, a ells maldients confonen[t], alt sobre los çels trihunfant, per nos-
19
