amb les d'aquells valents mestres de nostra poesia; sinó per el punyent desig que sento, de que tingui aviat plena confirmació el me peritus díscet Iber. La traducció, com t'he dit ja, és en vers; perquè entenc que els poetes no deuen traduïr-se mai en prosa. Aquesta podrà molt bé servir pera reproduir el text; però serà sempre un medi deficientíssim per a reproduir la poesia, que és lo que més interessa tractant-se de poetes, i sobre tot de poetes com Horaci, en qui el fons i la forma constitueixen com un tot inseparable. Però encara hi han vàries maneres de traduir en vers. Uns són d'opinió, que és menester adoptar en les llengües modernes el sistema de versificació dels antics, basat en la quantitat sil.làbica de les paraules; altres són de parer que els escriptors clàssics deuen traduïr-se en vers solt, l'únic que pot reproduir amb tota fidelitat la poesia dels grecs i romans; i altres, per fi, són parti daris de que es gastin, en les versions, les mateixes combinacions mètriques que es solen usar en les obres originals. El primer sistema, malgrat de que compta amb defensors tan entesos com en Villegas, Mas, Gonzalez, Maragall i Riba, el conceptúu aventurat, no precisament per allò de què la tal labor és més bé obra de geòmetres que de poetes; sinó perquè entenc que no són més que pura prosa tots els versos d'aital faisó, que es feren i fan en nostra Península sens aconseguir posar arrels en el camp de nostra mètrica. Per lo que atany al vers solt (i parlo, com és de suposar, del hendecasíllab) hi ha que convenir en què, en general,
