Aquesta pàgina ha estat revisada.
Oda IV
A Cal.líope
Cal.líope regina,
baixa del cel i amb flauta delicada,
o amb l'arpa d'or, o amb cítara divina,
o bé, si més t'agrada,
canta amb aguda veu llarga tonada.
¿Sentiu?... O és que m'enganya
grata il.lusió? Sentir-la se'm figura
i veure-la vagar en la muntanya
per entre la espessura,
on mormolen les fonts i l'aura pura.
Lluny de ma casa un dia
del Vúltor en les selves delectoses,
nin cansat de jogar, jo m'adormia,
i colomes famoses
cobriren-me de fulles i de roses.
Aquells qui en l'alta serra
de l'Aqueront com tòrtores niaven,
i qui d'humil Farent en fèrtil terra
o en camps batins moraven
de veure'm com dormia s'admiraven.
