Les Deitats protectores
en mon cor infundien dolç coratge;
ni d'óssos bramadors ni serps traidores
mon còs rebia ultratge,
cobert de llor i murtra amb verd ramatge.
Muses, sots vostra ajuda
recorro les buscúries de Sabina,
i les selves de Tíbuli molçuda,
i Baies crestallina
i, si em plau, la frescoia Palesfrina.
Ni sícula tempesta,
ni dels camps de Filippus la fugida,
ni l'arbre malestruc foren funesta
sort, a ma dolça vida,
perquè era de vosaltres protegida.
D'Assíria les arenes
ardentes, amb vosaltres correria
jolívol viatger, almes camenes,
ni nauta temeria
el Bòsfor pres de ràbia i de follia.
Veuria Albió danyina
per a sos visitants terrible i fera
i el Còncan, qui s'alegra amb sang eguina,
la escítica ribera,
sens dany, i dels gelons la tropa arquera.
Pàgina:Obres de Q. Horaci (1922).djvu/103
Aquesta pàgina ha estat revisada.
