Pàgina:Obres de Q. Horaci (1922).djvu/109

i els fumats simulacres no restaures,
sens culpa els crims dels pares pagaràs.
Perquè als Déus acatares tu governes:
ells són principi i fi de ta grandesa.
La Itàlia més d'un cop per menysprear-los
sofrí els dols i amargures del fracàs.

Dos voltes de Moneses i Pacori
les tropes destroçaren nostre exèrcit
no auspiciat, i els xics collars gorniren
dels romans cavallers amb els joiells;
a la ciutat, encesa en civils lluites
deliren quasi els Dacis i els Etíops:
aquells per ses sagetes formidables
i temibles aquests per sos vaixells.

Segles feconds en crims, primer les bodes,
i les llars i els llinatges infamaren;
i d'eixa font contra la Pàtria i poble
de vici i corrupció brollà un torrent.
La verge, ja minyona, en danses jòniques
cerca ésser ensenyada; i s'ensinistra
en l'art de seduir; i amors indignes
des de'l breçol somnia solament.

Més tard, casada ja, nous galants busca
entre els vins del marit; però no tria
a qui furtivament entre tenebres
pugui atorgar-li son vedat amor;