Aquesta pàgina ha estat revisada.
Aixís digué, i a tall d'esclau indigne
als besos de sos fills i casta esposa
furtant el rostre, en terra els ulls clavava
amb virior heroica.
I mentres el Senat, encar perplexe,
amb son consell insòlit afermava
cerclat d'amics cap-baixos al desterro
marxava amb gallardia.
I si bé no ignorava les tortures
que havia de sofrir, d'aital manera
del poble i dels parents, que retardaven
sa volta, es desprenia,
com si de sos clients els llargs negocis
deixés, ja pronunciada la sentència,
de Tarent i Venafre encaminant-se
als boscos delectosos.
Oda VI
Als Romans
Romà, si no refàs els caiguts temples,
i si dels Déus les cases, que s'ensorren,
