Vés al contingut

Pàgina:Obres de Q. Horaci (1922).djvu/108

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

Aixís digué, i a tall d'esclau indigne
als besos de sos fills i casta esposa
furtant el rostre, en terra els ulls clavava
amb virior heroica.

I mentres el Senat, encar perplexe,
amb son consell insòlit afermava
cerclat d'amics cap-baixos al desterro
marxava amb gallardia.

I si bé no ignorava les tortures
que havia de sofrir, d'aital manera
del poble i dels parents, que retardaven
sa volta, es desprenia,

com si de sos clients els llargs negocis
deixés, ja pronunciada la sentència,
de Tarent i Venafre encaminant-se
als boscos delectosos.


Oda VI
Als Romans

Romà, si no refàs els caiguts temples,
i si dels Déus les cases, que s'ensorren,