Pàgina:Obres de Q. Horaci (1922).djvu/119

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

Bel.lerophont, jamai ni en la carrera,
ni en el dur pugilat s'és vist vençut;

i aixís llest assageta en la planura
els cervos, que s'escapen astorats,
com dalt dels munts acèrrim acorrala
els sanglars dins l'arbreda encatauats


Oda I
A la font de Bandúsia

Oh font de Bandúsia, més pura que el vidre,
de flors i vins dolços digníssima font,
demà un cabrit tendre desitjo immolar-te,
que tot just li apunten les banyes al front.

Al front que en va espera l'amor i les lluites;
perquè amb sa sang roja tenyirà aviat
tes aigües gelades, oh pura fontana,
aqueix fill gerdíssim del lúbric ramat.

El sol, quan arriba l'encesa Canícula
tocar-te no't gosa; tu, als béns i al pastor,
i als taures, que deixen, cansats, la llaurada,
els brindes tes aigües i grata frescor.