Hi ha un problema amb la revisió d'aquesta pàgina.
Cantant jo l'alzina, que s'alça rumbosa,
oh font de Bandúsia, damunt del penyal,
d'on brollen fes aigües saltant xerrairones
vull fer que tu siguis per sempre immortal.
Oda XIV
Al poble romà
Cèsar, de qui fa poc deies, oh plebe,
que anava, a tall d'Alcides,
a recullir llorers, que amb sang es compren,
ja torna vencedor dels fins d'Ibèria.
Après de donar gràcies als Déus justos,
surti la casta esposa
i del cabdill claríssim la germana;
i engarlandat el front surtin les mares 0)
de les tendres donzelles i dels joves,
qui sans i bons retornen.
No pronuncieu paraules malestrugues,
jovincels i minyones maridades.
(l) Literalment: i dels preganís ornades amb la vena
les mares de les noies i dels joves...
