Pàgina:Obres de Q. Horaci (1922).djvu/122

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

deixa de follejar i esbaltir boires
 a càndides estrelles.
Çò, que, Cloris, escau a ta Foloe.
de tu desdiu. Be pot ella dels joves
a les portes trucar, com les Bacants,
excitades pels timpans ressonants.
A ta filla l'amor del bonic Notus
saltar la fa, com cabra joguinera;
però a tu no et convenen les garlandes
ni els dolços sons de l'arpa, ni les copes
dels bacanals festins, sinó les llanes
 de la noble Lucèria.

Oda XVI
A Mecenes

Alfa torre amb dur bronze reforçada,
portes de roure i gossos lladradors
a Dànae tenien ben guardada
 de nocturns aimadors,

si no haguessen a Acris, son guardador
pàvid, Venus i Júpiter burlat.
Per a un Déu convertit en pluja d'or
 no hi ha camí tancat.