Pàgina:Obres de Q. Horaci (1922).djvu/123

L'or per entre armats guaites s'obre via
i amb més força que'l llamp les penyes romp;
per ell la llar del grec augur finia
 donant terrible tom.

Amb dons vencia els reis i els murs volcava
el gran Filip. I al poderós argent
de les naus el dur mestre sempre acaba
 per fer-li acatament.

A mida dels tresors creixen les penes
i d'adquirir l'afany. Per xò son brill
jo sempre he desdenyat, amic Mecenes,
 de cavallers espill.
 
Quant menys a si mateix un hom es dóna,
tant més li atorga el cel. Jo del potent
fugint, amb qui riqueses no ambiciona
 m'acompanyo content.

I sóc de la riquesa menyspreada
més explèndid senyor, que si tingués
més xeixa a casa meva engranerada,
 que'l més actiu Pullés,
pobre entre munts de blat i de dinés.

A mi una clara font i un troç de serra,
i una sega modesta més feliç
em fan, que si de l'Àfrica la terra
 immensa posseís.