Pàgina:Obres de Q. Horaci (1922).djvu/131

Oda XXIV

Contra els avars

Per més que tes riqueses excedeixin
els intactes tresors d'India i de Aràbia,
i per més que tes fàbriques cobreixin
 el mar tirré i l'apúlic
sos claus adamantins la dura sort,
si fixa de ton sostre en lo més alt,
no lliuraràs ton cor del sobressalt
ni ta vida dels llaços de la mort.

Mellor viuen els camperols esciles,
qui ses cases errants en carros porten,
i els getes inclements. Camps sense fites
 fruits lliures els hi brinden
i xeixa en abundor; ni més d'un any
cada veí s'ocupa del conreu.
Aquell qui es cansa en l'un regint la reu,
en l'altre és rellevat per son company.

Allí dels pobres orfes amorosa
cura honesta marastra; ni governa
a son marit la ben dotada esposa,
 ni en bells galants confia.
Es el gran dot dels pares la virtut
i a la jurada fe un amor sagrat,