Pàgina:Obres de Q. Horaci (1922).djvu/132

i, com que allí de mort és castigat,
l'adulteri és un crim desconegut.

¡Ah! qui al cívic furor i guerra impia
desitji fi posar, i que en sos bronzes
per pare de la pàtria tingut sia,
el vil llibertinatge
refreni ardit, i clar serà en extrem
son nom temps a venir; perquè ¡oh foll crim!
a la virtut present tots l'avorrim
i en perdent-la de vista l'anyorem.

¿Quín profit donaran les tristes queixes,
si el crim mancat de càstig no té esmena?
Si les costums són sempre les mateixes,
¿Què valen les lleis vanes?
Ni al mercader assusten els ardors
de la líbica mar, ni el gel agut
i eterna neu del Pol; el nauta astut
sab vèncer de l'oneig tots els horrors.

Per a evitar l'afront de la pobresa,
tothom d'àrdua virtut deixa la via
i s'aboca de cap a tota empresa.
O a dalt del Capitoli.
en mig d'aplaudiments ben generals,
o al fons del mar desem nostres tresors,
les perles i els topaços brilladors,
i l'or inútil, font de tots els mals.