Pàgina:Obres de Q. Horaci (1922).djvu/134

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

cantar em sentiran les altes glòries
alçant-les fins als Déus o fins als astres?
Diré en mon cant insignes noves gestes
jamai encar per altres no cantades.
Com des de els cims de serres enlairades
 contempla al deixondir-se
 la Bacant admirada
 el pur crestall de l'Hebre
 i la Tràcia nevada,
i a Ròdope de barbres trepitjada ;
així jo separant-me de la via
 admiro amb alegria
les roques i les selves silencioses.
Oh rei de les Naiades,
i les Bacants, qui arrenquen braoroses
amb ses mans les alzines més sapades;
res de baix i d'humil en mes tonades,
res diré de mortal. Es dolç, oh Bacus,
arriscar-se seguint en sa carrera
 el Déu, qui orla amb verds pàmpols
 la testa falaguera.

Oda XXVI

Oda XXVII
A Venus

Abans visquí agradable a les donzelles
i honrosament lluití; mes ja les armes