Aquesta pàgina ha estat revisada.
i en carroça tirada per cignes
a sa Paphos entra.
A la nit alçarem també un càntic
de dol i tristesa.
Oda XXIX
A Mecenes
De reis etruscs, Mecenes, descendent,
temps ha que't tinc a casa reservada
una àmfora de vi, encar no encetada,
i flors, i pel cabell fragant ungüent.
No et facis esperar. Deixa un instant
de contemplar a Tíbuli, la humida,
i els munts de Talegon el parricida,
i d'Esula la costa verdejant.
Deixa ja aqueixa mole, que alça el front
als cels, i l'abundància fastidiosa,
ni admiris fums, castells i estrepitosa
vida de la ciutat, reina del món.
També els agrada als rics el variar;
molts colps el net sopar d'humils hostatges,
sens porpra, vaixellams ni cortinatges
feren el front cuitós desarrugar.
