Pàgina:Obres de Q. Horaci (1922).djvu/141

Ja'l genitor d'Andromèda explendent
monstra son foc ocult; Foció s'irrita;
del foll lleó l'estel també l'imita
i el sec estiu ens torna el sol ardent.

Amb son llànguid ramat busca el pastor
l'ombra, i d'hòrrid Silva les romagueres,
i cerca assedegat les torrenteres,
on l'aura errant descansa en dolç sopor.
 
Tu ensems en prò de Roma cavilant
tems els projectes que, enemic, esplana
el morador de Sera i de Bactriana,
on regnà Cir, i el Tànais discordant.

Ço que ha d'esdevenir al trist mortal
oculta un Déu prudent en nit obscura,
i es riu de qui endinsar-s'hi, orat, procura.
Gaudeix de lo present amb seny cabal;

lo demés, car amic, corre, com riu
que al mar etrusc, rodant per ses margeres,
envia uns colps ses aigües joguineres;
i altres, quan els diluvis de l'estiu

irriten els torrents, rebassa els ponts
i arrambolla les penyes rosegades,
i els arbres, i cabanyes i ramades,
amb gran brugit de selves i turons.