Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
Oda XXX
M'alcí un monument — més fort quel dur bronze,
més alt que dels reis — d'Egipte les tombes;
ni pluges ni vents — faran-lo commoure;
resistirà ferm — borrasques traidores,
la fuga del temps — i segles sens nombre.
No moriré tot. — De mi una gran part
riurà's de la mort. — Mentres pujaran
el gran sacerdot-—al temple sagrat,
i sens dir un mot — la casta vestal,
ma glòria i renom — creixent aniran.
Per on bramant salta — l'Anfid violent
i per on regnava — sobre agresta gent
Daune, pobre d'aigua — d'humil fet potent,
diran que'n Itàlia — jo cantí el primer
al dolç so de l'arpa — de Safo i Alceu.
Ton front eminent, — Melpòmene, aixeca
i amb dèlfic llorer — corona ma testa,
