Pàgina:Obres de Q. Horaci (1922).djvu/15

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.




 A HORACI

Perdona, diví mestre, si gosí
en ton llibre immortal posar la mà,
per a buidar en aspre català
tos versos emmotllats en dolç llatí.

Si bé no era eixa empresa per a mi,
em crec que mon treball no serà en va;
puix que reeixiran altres demà,
on jo, mancat de forces, sucumbí.

En tota lluita solen els primers,
qui atrevits esgrimeixen els acers,
morir sens veure el sol de la victòria;

mes si el llorer és sols del vencedor,
també per a el valent, qui lluitant mor,
la sort reserva son bocí de glòria.