Aquesta pàgina ha estat revisada.
A HORACI
Perdona, diví mestre, si gosí
en ton llibre immortal posar la mà,
per a buidar en aspre català
tos versos emmotllats en dolç llatí.
Si bé no era eixa empresa per a mi,
em crec que mon treball no serà en va;
puix que reeixiran altres demà,
on jo, mancat de forces, sucumbí.
En tota lluita solen els primers,
qui atrevits esgrimeixen els acers,
morir sens veure el sol de la victòria;
mes si el llorer és sols del vencedor,
també per a el valent, qui lluitant mor,
la sort reserva son bocí de glòria.
