Pàgina:Obres de Q. Horaci (1922).djvu/17

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
LLIBRE PRIMER


Oda I
A Mecenes

D'avis reis descendent, oh Mecenes,
mon refugi i dolcíssim honor,
aimen uns de remoure amb son carro
lleugeríssim la Olímpica pols;

i si poden amb fèrvides rodes
de la meta l'obstacle evitar,
fins als Déus noble palma els aixeca,
de la terra senyors i del mar.

Goja aquest, si la turba voluble
dels romans cavallers l'enalteix,
i aquell altre, si avar engranera
tot quant Líbia de blat produeix.
 
Les riqueses d'Àtal, a qui llaura
de sos pares les terres content,
no faran que la mar procel·losa
solqui, tímid, amb xípric vaixell.