Pàgina:Obres de Q. Horaci (1922).djvu/18

— 18 —

Mercader, qui, al bullir la tempesta,
de ses terres anyora la pau,
refà aprés sos malmesos navilis,
per tornar altra volta a sos guanys.

Hi ha qui passa buidant les ampolles
de vi ranci, les hores del jorn,
estirat sota l'ombra dels sàlzers
o al fresquívol voltant d'una font.

A molts plauen els sons de les trompes
i claríns, i els marçals campaments,
i les guerres, que són per les mares
font perenne de plors i turments.

De sa esposa oblidant les tendreses
sots cel fred el cacaire roman,
si han vist sos cans fidels una cerva
o ses trampes si espatlla el sanglar.

A mi l'eura, corona dels savis,
ja em barreja amb els Déus; i el fresc bosc
i els lleus chors de les ninfes i sàtirs
em separen del vulgue envejós,

si m'atorguen Euterpe sa flauta
i Polímnia la lira d'Alceu.
I si tu entre els vats lírics en comptes
tocaré amb front sublim els estels.