Aquesta pàgina ha estat revisada.
— 19 —
Oda II
A August
Ja a la terra prou neus i pedra dura
Déu envià; i llençant amb braç irat
sobre els temples sos llamps des de l'altura
féu trémer la ciutat.
Temé la gent de Pirra horroritzada
no tornés altra volta el segle greu,
en que els alts munts a tota sa ramada
portà a veure Proteu;
i el peix s'ajocà en l'olm de l'alta serra,
on niu feia el colom anyoradís,
i nadà en mar estés sobre la terra
l'isart espantadís.
Torcent violent l'oneig de roja escuma
que rebat contra Roma l'etrusc mar
es veié el Tíbre els monuments de Numa
i Vesta amenaçar.
Mentres que, emmullerat, d'Ilia sa esposa
es vanta de venjar l'excessiu dol,
salta del marge esquerre la resclosa,
per més que el cel no ho vol.
