Pàgina:Obres de Q. Horaci (1922).djvu/20

Clio dirà a la joventut minvada
que esgrimiren amb fúria els ciutadans
l'espasa, contra els perses destinada,
romans contra romans.

En sa imminent ruïna i manifesta,
¿a quin Déu Roma aixecarà son plor?
Com santes verges pregaran a Vesta,
si dúu l'agravi al cor?

A qui l'encàrrec donarà l'Altíssim
d'expià el crim? A nostres precs atent,
augur Apol, vina amb boirim blanquíssim
cobrint ta espatlla ardent.

Oh tu, si et plau, simpàtica Ericina,
a qui amors i jocs volten; oh tu, Autor,
si el dol de ta nissaga i néts inclina
a pietat ton cor.

Deixa el joc de la guerra interminable
tu a qui plauen escuts i armeig brillant,
i dels maures el rostre formidable
contra enemics lluitant.

Oh tu, alat fill de Maia, qui en la terra
prens la faisó d'un jove lluitador,
tu qui vols que t'aclamin en la guerra
de Cèsar venjador,