Aquesta pàgina ha estat revisada.
tard torna al cel, i cura com fins ara
de Roma per llarg temps; ni aura suau
ofès de nostres vicis t'alci encara
dels Déus cap al palau.
Prefereix aquí els triomfes, i que'l poble
t'aclami pare i príncep dels romans,
ni deixis que equitegi el persa innoble
impúnit com abans.
Oda III
A la nau en que Virgili anava a Atenes
Així diva Citeres,
així els germans d'Helena, estels formosos,
i el Déu dels vents et guiin,
encadenat tot altre, sinó el Cèfir,
oh nau, qui de Virgili
ens deus el ric depòsit; als fins d'Àtica
que'l duguis sà i bo et prego
i guardis la mitat de la meva ànima.
Brau pit, més dur que'l bronze,
tenia que el primer al crudel pèlag
confià la fràgil fusta,
sens témer del vent d'Àfrica les ires
